Abans de començar amb l'anàlisi de la figura del professorat, és important tenir clar que l'educació no es limita exclusivament a l'àmbit del sistema escolar, sinó que és un concepte global i ampli integrat per tres modalitats diferents: educació formal, educació no formal i educació informal.
 |
Aquests tres camps de l'educació no es comporten de forma aïllada, sinó que sovint es desenvolupen entre ells relacions de diferent tipologia: complementarietat, suplència, reforç, col.laboració i interferència. Si voleu aprofundir en aquest punt, podeu consultar el vídeo Educación formal, no formal e informal de Jaume Trilla.
És en el marc de l'educació formal o sistema escolar on se situa la figura del professorat, la qual ha constituït des de sempre una peça clau insubstituïble. Així doncs, és fonamental realitzar una anàlisi d'aquesta figura des de diferents perspectives per tal de comprendre en profunditat les mancances que presenta el sistema escolar i poder trobar solucions adients que contribueixin a millorar la situació.
És en el marc de l'educació formal o sistema escolar on se situa la figura del professorat, la qual ha constituït des de sempre una peça clau insubstituïble. Així doncs, és fonamental realitzar una anàlisi d'aquesta figura des de diferents perspectives per tal de comprendre en profunditat les mancances que presenta el sistema escolar i poder trobar solucions adients que contribueixin a millorar la situació.
- Paper del professorat
El paper del professorat en l'educació ha canviat considerablement en pocs anys. Abans, constituïa la figura central de l'ensenyament, era qui disposava del coneixement i que s'encarregava de preparar el material i exposar la lliçó. L'alumnat, en canvi, tenia un paper passiu, s'havia d'ocupar d'escoltar, copiar, estudiar, etc. Actualment, aquests rols han quedat obsolets. L'aparició i l'expansió de les noves tecnologies han permès que l'alumnat tingui al seu abast infinites fonts d'informació, que manera que pot contrastar idees i adoptar un paper actiu en el seu procés d'aprenentatge. Com a conseqüència d'aquest fet, el rol de transmissor del professorat pateix un procés de transformació cap a un rol directiu de l'aprenentatge, el qual és molt més complex i requereix una formació més àmplia.
- Expectatives sobre el professorat
A més a més del canvi de rol, i com a conseqüència dels
canvis socials i de la concepció de l'educació, han augmentat
considerablement al llarg dels darrers anys les expectatives i les
exigències de la nostra societat sobre el sistema educatiu i el professorat (Esteve,
1999). A part de ser capaç d'ensenyar una matèria concreta, el professorat també ha de saber identificar les capacitats i necessitats concretes
dels seus alumnes, gestionar la diversitat cultural i lingüística, fer front als problemes de convivència, prevenir en qüestions de salut i higiene, incorporar les
TIC a l'aula, educar en valors com el respecte, l'empatia, la
solidaritat...etc. En realitat, el llistat és inacabable. I a més a més,
ha de ser capaç portar al dia la burocràcia, cada vegada més asfixiant,
pròpia del treball diari en un centre educatiu.
I jo em pregunto: realment és factible assolir aquests objectius tenint en compte les condicions i els recursos amb els quals treballa el professorat? A mi em sembla que no. I fins i tot, en el cas que les circumstàncies fossin ideals, no tinc la seguretat de donar un sí com a resposta.
El que tinc clar és que no es poden traspassar tots els problemes que pateix la societat al món de l'educació deixant tota la responsabilitat en mans del sistema escolar i, concretament, del professorat. És necessari, per tant, fer una crida des del món de l'educació per a que la societat entengui que tots aquests problemes són una qüestió de responsabilitat col.lectiva (Esteve, 1999).
I jo em pregunto: realment és factible assolir aquests objectius tenint en compte les condicions i els recursos amb els quals treballa el professorat? A mi em sembla que no. I fins i tot, en el cas que les circumstàncies fossin ideals, no tinc la seguretat de donar un sí com a resposta.
El que tinc clar és que no es poden traspassar tots els problemes que pateix la societat al món de l'educació deixant tota la responsabilitat en mans del sistema escolar i, concretament, del professorat. És necessari, per tant, fer una crida des del món de l'educació per a que la societat entengui que tots aquests problemes són una qüestió de responsabilitat col.lectiva (Esteve, 1999).
- Formació del professorat
Òbviament, tant el canvi de paper com l'augment de les expectatives sobre el professorat tenen un efecte directe sobre la formació que hauria de rebre el professorat per a ser capaç d'exercir la seva professió amb eficiència.
En l'àmbit de l'educació secundària, que és el que ens ocupa en relació a aquest màster, la formació inicial del professorat consisteix en una diplomatura, llicenciatura o grau (domini d'una àrea específica) més un complement de coneixement psicopedagògic (durant molts anys el CAP i, des de fa poc, el MFP). Això significa que el professorat ha estat format per a convertir-se, fonamentalment, en un investigador especialista i no pas en un professor (Esteve, 1997). A més a més, abans de l'aparició del MFP, el complement de coneixement psicopedagògic va mantenir la seva estructura i contingut fonamental durant quatre dècades, mentre que el sistema educatiu va seguir un procés de transformació substancial (Yániz, 2010). Afortunadament, la transformació del CAP en màster ha permès que l'extensió i les condicions de la formació inicial possibilitin una solvència i un impacte que en les condicions anteriors eren impensables (Yániz, 2010). Tot i així, sóc de l'opinió que el MFP no reuneix completament les condicions necessàries per a formar professors competents a l'alçada del que s'exigeix a la seva tasca educativa, tant a nivell legislatiu, com a nivell social.
De fet, aquesta opinió es veu reforçada pel model conegut amb el nom de TPACK (Technological Pedagogical Content Knowledge), que és un intent d'identificar la naturalesa del coneixement que necessita el professorat per a exercir la seva professió amb èxit. Segons aquest model, s'identifiquen tres àmbits de coneixement: continguts, pedagogia i tecnologia. I la màxima expressió de coneixement es trobaria en aquell espai en què els tres camps s'interrelacionen per a ser aplicats a la tasca educativa.
Com ja hem comentat prèviament, la formació inicial del professorat contempla un ampli coneixement de continguts (carrera universitària), un reduït complement de coneixement pedagògic (MFP) i no contempla el coneixement tecnològic. Per tant, cal treballar per a impulsar la formació en els camps que estan més oblidats.
En el cas de la tecnologia, trobo d'especial interès un fragment d'una conferència d'en Jordi Adell, en el qual explica que el procés d'incorporació de la teconologia a la vida quotidina a les aules passa per diferents fases i pot durar entre 3 i 5 anys. Per tant, no hi ha temps a perdre.
Cal tenir present que la qualitat del professorat i del seu ensenyament és el factor més important per a explicar els resultats dels alumnes (Marcelo, 2009).
En l'àmbit de l'educació secundària, que és el que ens ocupa en relació a aquest màster, la formació inicial del professorat consisteix en una diplomatura, llicenciatura o grau (domini d'una àrea específica) més un complement de coneixement psicopedagògic (durant molts anys el CAP i, des de fa poc, el MFP). Això significa que el professorat ha estat format per a convertir-se, fonamentalment, en un investigador especialista i no pas en un professor (Esteve, 1997). A més a més, abans de l'aparició del MFP, el complement de coneixement psicopedagògic va mantenir la seva estructura i contingut fonamental durant quatre dècades, mentre que el sistema educatiu va seguir un procés de transformació substancial (Yániz, 2010). Afortunadament, la transformació del CAP en màster ha permès que l'extensió i les condicions de la formació inicial possibilitin una solvència i un impacte que en les condicions anteriors eren impensables (Yániz, 2010). Tot i així, sóc de l'opinió que el MFP no reuneix completament les condicions necessàries per a formar professors competents a l'alçada del que s'exigeix a la seva tasca educativa, tant a nivell legislatiu, com a nivell social.
 |
| Imatge lliure de drets Font: http://tpack.org/ |
Com ja hem comentat prèviament, la formació inicial del professorat contempla un ampli coneixement de continguts (carrera universitària), un reduït complement de coneixement pedagògic (MFP) i no contempla el coneixement tecnològic. Per tant, cal treballar per a impulsar la formació en els camps que estan més oblidats.
En el cas de la tecnologia, trobo d'especial interès un fragment d'una conferència d'en Jordi Adell, en el qual explica que el procés d'incorporació de la teconologia a la vida quotidina a les aules passa per diferents fases i pot durar entre 3 i 5 anys. Per tant, no hi ha temps a perdre.
Cal tenir present que la qualitat del professorat i del seu ensenyament és el factor més important per a explicar els resultats dels alumnes (Marcelo, 2009).
En base al que he exposat fins ara, considero que...
Autora: Irene Prats Prats
Ja per a concloure, sóc sincera i reconec que abans d'iniciar el màster tenia una concepció de l'educació que ha d'oferir el sistema escolar molt limitada i molt diferenciada de l'educació pròpia de l'àmbit familiar i social. Ara, després d'un curs i un mes de MFP, m'adono que estic construint un nou ideari d'educació,
que es va transformant per moments sent cada vegada més ampli i
complex i, com diu Zabala, més utòpic (Zabala, 2007). Per una banda, em sent molt satisfeta d'aquesta evolució a
nivell teòric, dels nous plantejaments i de la modificació d'idees
obsoletes molt arrelades. Però, paral.lelament, se'm fa difícil creure que aquest ideari pot ser traslladat a la realitat amb èxit. I no només això, sinó que també fa trontollar el meu autoconcepte com a educadora, evidenciant que potser no disposo ni vull disposar de les característiques que jo mateixa exigiria a la figura de l'educadora "ideal". En aquest sentit, tinc moltes esperances en les pràctiques perquè crec que poden fer desplaçar la balança definitivament cap algun dels costats.
Bibliografia
Esteve, J.M. (1999). Mongrafies. com. El sistema educativo ante la encrucijada del cambio social: una mirada hacia el futuro. Recuperat des de http://www.monografias.com/trabajos32/sistema-educativo-encrucijada-cambio-social/sistema-educativo-encrucijada-cambio-social.shtml
Marcelo García, C. (2009). Formalidad e informalidad en el proceso de aprender a enseñar. Revista de Educación, 350, 31-55.
Yániz C. (2010). La formación imprescindible para el profesorado de Secundaria: por qué, para qué, cómo. Organización y Gestión Educativa, 3, 20-33. Recuperat 18 octubre 2012 des de
http://www.oge.net/search.asp?q=formaci%F3n+imprescindible+profesorado+secundaria&w=title&md=1&ad=2003&mh=1&ah=2012&pgSz=10&idRev=985&idEjem=494&aid=&did=
Zabala A. i Arnau L. (2007). 11 ideas clave. Cómo aprender y enseñar competencias. (1ª ed.). Barcelona: ed. Graó.
http://www.oge.net/search.asp?q=formaci%F3n+imprescindible+profesorado+secundaria&w=title&md=1&ad=2003&mh=1&ah=2012&pgSz=10&idRev=985&idEjem=494&aid=&did=
Zabala A. i Arnau L. (2007). 11 ideas clave. Cómo aprender y enseñar competencias. (1ª ed.). Barcelona: ed. Graó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada