dilluns, 29 d’octubre del 2012

L'ensenyament per competències

  El curs continua avançant... Fins ara, hem tractat diferents aspectes de l'educació, tals com l'educació tradicional versus l'educació moderna i l'evolució de la figura del professorat. I ara, el nostre camí ens porta fins al món de l'ensenyament per competències, introduït a Espanya per la LOE (2006)

  El terme competència sorgeix en primer moment en el món empresarial cap als anys 70 i, posteriorment, és traspassat al món de l'educació. Existeixen en ambdós àmbits nombroses definicions de diferents autors, però trobo especialment adequada la síntesi del concepte que realitzen Zabala i Arnau (2007):
      
Autora: Irene Prats Prats

  Així mateix, m'agrada molt l'enfocament ràpid que exposa Pere Alzina (videoconferència, Eivissa 2010), segons el qual ensenyar per competències és ensenyar a pensar, a ser conscients i reflexius sobre els propis processos d'aprenentatge. 
  L'aparició del terme competència no és fortuïta, sinó que, tal i com comenten Zabala i Arnau (2007), ha estat conseqüència de la incapacitat de l'aplicació de molts dels coneixements teòricament apresos, a situacions reals, tant de la vida quotidiana com de la laboral. És a dir, l'educació tal i com ha estat concebuda fins fa poc, basada exclusivament en l'adquisició de coneixements, no respon a les necessitats actuals de la nostra societat. L'assumpció d'aquesta realitat, juntament amb el fet que l'ensenyament ha de ser per a tots i no selectiu (funció social), han provocat un desig de canvi d'un model educatiu transmissor i propedèutic cap a un model orientador i que pretén la formació integral. En el marc d'aquest segon model, les matèries de tota la vida deixen de ser l'objecte d'estudi  i són utilitzades més bé com a vehicle per a assolir les competències, que adopten el rol protagonista de l'educació. 

http://clasesweblog.files.wordpress.com/2008/10/accioneducativa3.jpg
Font:http://clasesweblog.wordpress.com/2008/10/
  Un cop queda clar el concepte i la seva raó d'existir, continuem avançant i aprofundim en els components que configuren la competència. Com expressa la seva definició, qualsevol actuació competent implica la posada en marxa al mateix temps de coneixements (saber), habilitats o procediments (saber fer) i actituds (saber ser). 
Malgrat la interpretació errònia que alguns autors han realitzat de l'ensenyament per competències, aquest no deixa de banda els coneixements per apostar per la pràctica, sinó que considera els tres elements indissociables i inherents a qualsevol actuació humana. Afortunadament, doncs, l'instrument de la competència es presenta com una alternativa coherent als models simplistes i contraposats de l'escola tradicional i l'escola activa.

  I com s'ensenya i s'aprèn per competències? Segons Zabala, (videoconferència, Eivissa 2009), s'ha de fer ús de diversos mecanismes segons els diferents components de les competències. Així doncs, els fets s'aprenen a partir de la memorització, els conceptes impliquen comprensió, els procediments s'aprenen mitjançant exercitació i les actituds s'aprenen a través de la reflexió i el posicionament en situacions conflictives. A més a més, considera bàsic partir sempre de situacions reals complexes, de manera que els alumnes han d'analitzar la situació, seleccionar un esquema d'actuació i desenvolupar una actuació flexible i estratègica.

  Segons Neus Sanmartí (2010), ensenyar per competències implica ensenyar d'una forma molt més global, evitant caure en continguts massa específics, per tal que es disposi del domini de les eines per a solucionar a la vegada molts problemes. S'ha d'ensenyar a argumentar, treballar en equip, tenir iniciativa, ser empàtic, etc.

  Ara bé, quines competències s'haurien de desenvolupar durant l'educació obligatòria? Existeixen diferents propostes de diferents institucions de competències de caràcter general. A partir d'aquestes competències generals, és necessari concretar per tal que funcionin com una eina realment útil, així que, seguint aquest objectiu, Zabala i Arnau (2007) fan una primera aproximació i consideren que les competències s'han de desenvolupar en les següents dimensions:
  • Social: capacitat de transformació de la societat, és a dir, comprendre-la, valorar-la i intervenir en ella de manera crítica i responsable,  per a que sigui més justa, solidària i democràtica.
  • Interpersonal: capacitat per a relacionar-se, comunicar-se i viure positivament amb els altres, cooperant i participant en totes les activitats humanes des de la comprensió, la tolerància i la solidaritat.  
  • Personal: capacitat per a exercir de forma responsable i crítica la autonomia, la cooperació, la creativitat i la llibertat, mitjançant el coneixement i la comprensió d'un mateix, de la societat i de la naturalesa en la qual viu. 
  • Professional: capacitat per a exercir una tasca professional adequada a les pròpies capacitats, a partir dels coneixements i les habilitats específiques de la professió, de forma responsable, flexible i rigorosa, de manera que permeti satisfer les motivacions pròpies i les expectatives de desenvolupament professional i personal.
A partir d'aquestes dimensions encara massa generals, ha de continuar el procés de concreció per tal d'orientar la intervenció dins l'aula, acabant per identificar continguts d'aprenentatge i competències específiques.

  Un cop hem tractat diferents aspectes sobre les competències,  m'agradaria aportar la meva pròpia reflexió sobre el tema. Sóc de l'opinió que el món funcionaria millor i les persones serien més felices si l'educació fos capaç de formar globalment  persones competents en els diferents àmbits de la vida. Però, com sempre, em preocupa com aquest ambiciós objectiu es pot portar a terme a la pràctica de forma eficaç.

  La nostra legislació vigent en matèria d'educació ja contempla un ensenyament per competències des del 2006 però, en base a la meva experiència (segur esbiaixada), em dóna la sensació que simplement ha suposat una major complicació en les qüestions burocràtiques, mentre que les metodologies i les formes d'avaluar es resisteixen a ser modificades. Suposo que engegar aquesta roda necessita temps i, sobretot, molta formació, tant inicial com permanent, dels agents implicats en l'àmbit de l'educació. Així mateix, crec que seria molt útil conèixer i adoptar aquells trets que, en matèria d'educació, funcionen en altres països i que encaixen amb el nostre ideari per tal d'evitar cometre errors innecessaris (els necessaris els cometrem igualment, no?).

  A més a més, crec que en l'ensenyament per competències, el temps juga en la nostra contra. I hem de tenir present que aquest és un factor limitat. Construir els coneixements costa més esforç i més temps que memoritzar-los i, com comenta Alzina a la seva conferència, el currículum no ha deixat d'inflar-se amb continguts.

  Pensar en tot això, m'ha fet recordar una experiència personal que crec que pot servir d'exemple per aquesta argumentació. Com ja havia comentat a la reflexió de la meva segona entrada, jo sóc fruit d'un model educatiu bàsicament transmissor i propedèutic, però vaig tenir la sort de tenir un professor de secundària de física i química que, potser sense saber-ho, treballava bastant per competències. Personalment, i no era una opinió generalitzada entre els alumnes, m'encantava la seva forma d'ensenyar, sempre trencant els nostres esquemes mentals, intentant fer-nos pensar més enllà i motivant la construcció dels continguts de la matèria a partir de les pràctiques al laboratori. Però també és cert que aquesta forma de treballar presentava alguns punts fluixos:  mancaven continguts per veure a finals de curs, mancava acabar de sistematitzar els que ja havíem vist i no tots els alumnes seguien el fil de l'assignatura. Això em porta a dues reflexions paral.leles. Per una banda, sóc conscient que la forma de treballar d'aquest professor podria ser millorada en diversos aspectes i segur que l'experiència facilitaria aquest procés. Però, per altra banda, i en contrast amb les darreres reflexions més negatives que he vingut fent fins ara, m'adono que existeix un foradet de llum entre la foscor. Recordo perfectament la passió amb la qual vaig viure aquesta matèria i la sensació que tenia de que realment estava APRENENT. Per tant, penso que sí, tot i cometent errors, una altra manera d'ensenyar és possible. Però ens hem d'arriscar a equivocar-nos.

  Així doncs, em quedo amb la idea tant de Zabala com d'Alzina a les seves conferències, a les quals consideren l'educació com un acte d'esperança, una UTOPIA,  que ens marca el camí a seguir. I per acabar, aquí teniu una presentació de fotografies de creació pròpia en referència al tema que hem estat rumiant:

           El repte de l'educació per competències on PhotoPeach      




Bibliografia

Arnau L. (2008). Orientar para la enseñanza de las competencias: cómo aprender y enseñar competencias. Recuperat 26 octubre 2012, des de http://www.google.es/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=17&ved=0CE4QFjAGOAo&url=http%3A%2F%2Fwww.juntadeandalucia.es%2Faverroes%2Fcepdeelejido%2Fmoodle%2Ffile.php%2F74%2FLaia_Arnau.ppt&ei=OQGPULe-DsizhAe__YC4Ag&usg=AFQjCNHiZFI1pjBe7zoIxURvEoQVBLAeyg&sig2=LVCucsI-t8o6RYJv_SQ6hQ

Sanmartí N. (2010). Mirades pedagògiques. Recuperat 25 octubre 2012, des de http://www.youtube.com/watch?v=RCR99Kobc04

Zabala A. i Arnau L. (2007). 11 ideas clave. Cómo aprender y enseñar competencias. (1ª ed.). Barcelona: ed. Graó.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada